MODA A L'EDAT MODERNA

A l'edat moderna van haver-hi diferents etapes amb diferents estils de moda; El renaixement, l'època barroca i finalment l'estil rococó. Així doncs comencem.

Moda de l'home renaixentista.

Al contrari de en l'edat Mitjana, el home renaixentista preferia formes més quadrades i baixes, així que, abandona el calçat punxegut i prefereix una punta més àmplia, les espatlles són grans i quadrades, els vestits amplis i amb escot marcat per mostrar la roba interior. El cabell passa de curt a llarg. Se segueixen utilitzant mitges però a canvi al cap es porten "cucurulles" de rotllo.

Moda de la dona renaixentista.

La dona renaixentista consta de dues parts bàsiques: el tors i la faldilla. Parteix d'una base triangular. Des d'aquesta òptica, la faldilla s'ampliava amb frunzits i plecs a partir de la cintura, obrint-se per deixar a la vista el davantal. El tors havia de ser recte i rígid, acompanyat de mànigues postisses als braços. Les mànigues es van fer més elaborades i grans. El conjunt podia anar acompanyat d'una "musseta". Sota els elaborats vestits, i en contacte directe amb la pell, es portava una peça de roba interior feta amb lli: la camisa. Era una peça essencial atès que el lli protegia el cos dels vestits externs (que mai es rentaven). Quan de la mateixa manera que els homes es va posar de moda mostrar la camisa, va augmentar l'interès per la qualitat del teixit i dels bordats. El contrast entre negre i blanc va ser molt present en les modes més austeres així com en les més extravagants d'Europa.

Home a l'època barroca.

Per descriure la moda que portava l'home barroc és més fàcil fer una comparació amb els Tres Mosqueters ja que, en efecte, durant el barroc la vestimenta era totalment aquesta. S'utilitzaven botes molt altes amb tacó, acompanyades d'un barret d'estil mosqueter i un bastó o espasa. S'abandona el "greguesc" amb bragueta, les capes voluminoses, les grogueres i les mitges. S'utilitza encara el gipó però adopta una forma diferent. Sembla més aviat una jaqueta. S'utilitzen pantalons que es posen per dins de la bota i guants llargs. El cabell és rissat i es porta el bigoti. Pot haver-hi també perruques. Tot plegat amb un coll llarg que cobreix les espatlles.

La dona a l'època barroca.

Durant el barroc l'avituallament de la dona és més suau que al Renaixement. La faldilla "guardainfant", per exemple, adopta una forma més rodona. Els cabells són rissats, les mànigues abonbades i al coll es porta un groguesc igual que en el cas dels homes. El tors segueix volent-se rígid però amb la mateixa forma arrodonida que al Renaixement. En general l'estil de la dona no varia molt, llevat d'una tendència general a formes més arrodonides. Pot notar-se, també, d'altra banda, la utilització de perles, colars en perla o d'arracades. Per primer cop, la part de dalt amb la de baix són independents les unes de les altres. És a dir, el tors és una peça a part que es col·loca per sobre de la faldilla que, contràriament al barroc, no deixa veure el calçat que no és precisament de tacó. Les plomes o guants bordats poden portar-se a la mà com a complement decoratiu.

EN EL CAS DE L'ESTIL ROCOCÓ NOMÉS PARLARÉ DE LA DONA JA QUE LA DE L'HOME ES MOLT SEMBLANT QUE A L'ÈPOCA BARROCA.

La dona a l'època del rococó.

Durant el Rococó el vestit és únicament d'una peça, però la faldilla pren molta extravagància. El tors és totalment rígid i pla per tal d'encabir-hi una faldilla amb més del triple de la cintura. Molt més que al Renaixement. Bastant més. És a dir, l'utilitza el tontillo molt voluminós que dóna la forma com d'una taula triangular que voreja la cintura. Les mànigues s'allarguen, no són abonbades, però finalitzen amb bordats. Tot el vestit està ornamentat amb clors, colors molt clars. D'altra banda, pot haver-hi tontillos més suaus, més arrodonits. En aquest cas no es tracta d'un conjunt, però més a aviat d'una faldilla que comença per un petillo acompanyat d'una jaqueta fina per sobre. L'esquena porta com una cua que comença des del coll i amb plecs.

GRÀCIES PER LLEGIR-HO I ENS VEIEM EN UN ALTRE BLOG.

MODA A L'EDAT ANTIGA: GRÈCIA

Avui us parlaré d'una altra gran civilització antiga: la grega.
Primer, una mica d'història: L'antiga Grècia comença al 1200 a.C, i es creu que finalitza l'any 146 a.C, amb la conquesta romana del territori. Les costums i la cultura grega van influir molt als romans, que van imitar la seva religió, modes i tradicions. Es creu que aquesta cultura és la base de la civilització occidental, que coneixem avui, ja que van aportar molts conceptes nous a la política, la llengua, l'educació, la filosofia, les ciències i les arts.

Però... com vestia aquella gent?
Bé, igual que actualment tenim els pantalons com a peça de roba unisex, els grecs tenien el kitón, que eren dues peces regulars de llana unides. En cas dels adults, aquesta vestimenta es portava fins als talons, i els joves el portaven fins al genoll.
Les dones, a més a més, duien un peplo, que era una peça rectangular que es col·locava per sobre del kiton. Hi havia de diferents tipus: les matrones el portaven llarg, fins a la cuixa, i els viatgers el duien més curt.

A més a més, es portava l'himation, que servia com a caputxa per protegir-se del fred. Era comú en els filòsofs grecs, que l'utilitzaven com a vestimenta bàsica.



A la imatge de l'esquerra, es pot veure la indumentària que portaven les dones gregues, inclòs l'himation, que utilitzaven sobretot quan sortien al carrer, cosa que no passava molt, ja que les dones riques i casades preferien mantenir la seva pell blanca, com a símbol de riquesa i d'abundància, ja que les dones morenes eren les pageses, dones pobres que havien de treballar. Normalment les dames gregues es maquillaven molt la cara.

A la imatge de la dreta podem veure diferents pentinats d'homes i dones grecs. Aquests pentinats podien variar en cada ciutat-estat o en cada era de l'època grega.

MODA A L'EDAT ANTIGA: EGIPTE

Jo us parlaré de la moda a l'edat Antiga, a l'època dels egipcis, els grecs, els romans...

Però la història de la moda comença molt abans, durant el Neolític. En aquella era, els humans ja sabien cosir i teixir, però utilitzaven peces petites, en les que ja apareixen dibuixos ornamentals. 

Si veieu el següent vídeo, podreu veure les peces de roba que es portaven, depenent de la classe social i el sexe, a Mesopotàmia, Egipte, Grècia, Roma i durant els inicis de l'edat Mitjana. 

Moda a l'edat Antiga 

En aquestes societats tan antigues ja es troben evidències de moda. A Egipte i Grècia s'usaven molt les túniques. Van començar a aparèixer adorns a aquests tipus de roba, i es sap que els egipcis portaven moltes joies i s'afaitaven tot el cos per qüestió d'higiene i portaven perruques. Les dones, sobretot, es maquillaven molt el rostre, per ressaltar els ulls i els llavis. Els nens de les famílies riques s'afaitaven el cap completament excepte un tros, que es recollien en una trena. A vegades, els seus pares els hi posaven amulets per protegir-los de les malalties que mataven als nens petits. 

 

Vestimenta dels homes i les dones egipcis al llarg de les diferent èpoques.

Aquest era el pentinat que portaven els nens fins arribar a l'edat adulta (no es sap quan era això). Era el símbol emblemàtic del fill i de la infància, ja que el déu Horus, fill d'Isis i d'Osiris, que era el model virtuós dels nens egipcis, també portava aquesta trena o cua. 

BANYADOR 

El banyador es una peça de roba que serveix per banyar-se a la piscina , a la platja o a altres llocs com llacs però també es fan servir per fer esport com el waterpolo, natació i natació sincronitzada. Per aquestes diferents utilitats es fan servir diferents estils de banyadors. Peró ara no ens enrotllarem en això, ara us explicaré l'evolució del banyador de natació sincronitzada que hi han moltíssims disenys diferents. Pes casi cada competició es fan servir diferents estils des de 1984 que es va incloure en les Olimpíades. 

La natació sincronitzada es va desenvolupar a canada, al 1920, i es va expandir per EEUU i finalment per tot el mon fins que al 1984 que es va incloure a les Olimpíades. Des de 1920 aquests banyadors s'han anat millorant.

2013

1920

En aquestes imatges podem veure que passa, de ser tots els banyadors diferents a tots iguals. Podem observar que abans cada persona portava banyadors de diferents estils, color i forma, i a l'actualitat tots son iguals lo únic que a vegades poden canviar alguns detalls o ser el mateix estil i forma però podria canviar el color. Actualment, depen de la musica i ball de l'equip, les entrenadores dissenyen el banyador amb idees de tot l'equip i unes dones especialitzades en aquesta feina fan els banyadors.

Dissenys de banyadors de natació 

 

Aquests dissenys estan fets per una empresa anomenada Dolores Cortés que ja fa més de 50 anys que dissenya banyadors per anar a la platja o a la piscina. Aquesta empresa també s'ha fet càrrec de dissenys de natació sincronitzada des de que aquest esport va arribar a Europa. A les Olimpíades de 2012 es podien veure banyadors de aquesta empresa, en aquest cas eren els de l'equip espanyol.

Aquests dissenys són antics 

 

Aquests són dissenys actuals

Aquest últim disseny el va portar l'equip espanyol de natació sincronitzada en les Olimpíades del 2012 Londres.