MODA A L'EDAT MODERNA

A l'edat moderna van haver-hi diferents etapes amb diferents estils de moda; El renaixement, l'època barroca i finalment l'estil rococó. Així doncs comencem.

Moda de l'home renaixentista.

Al contrari de en l'edat Mitjana, el home renaixentista preferia formes més quadrades i baixes, així que, abandona el calçat punxegut i prefereix una punta més àmplia, les espatlles són grans i quadrades, els vestits amplis i amb escot marcat per mostrar la roba interior. El cabell passa de curt a llarg. Se segueixen utilitzant mitges però a canvi al cap es porten "cucurulles" de rotllo.

Moda de la dona renaixentista.

La dona renaixentista consta de dues parts bàsiques: el tors i la faldilla. Parteix d'una base triangular. Des d'aquesta òptica, la faldilla s'ampliava amb frunzits i plecs a partir de la cintura, obrint-se per deixar a la vista el davantal. El tors havia de ser recte i rígid, acompanyat de mànigues postisses als braços. Les mànigues es van fer més elaborades i grans. El conjunt podia anar acompanyat d'una "musseta". Sota els elaborats vestits, i en contacte directe amb la pell, es portava una peça de roba interior feta amb lli: la camisa. Era una peça essencial atès que el lli protegia el cos dels vestits externs (que mai es rentaven). Quan de la mateixa manera que els homes es va posar de moda mostrar la camisa, va augmentar l'interès per la qualitat del teixit i dels bordats. El contrast entre negre i blanc va ser molt present en les modes més austeres així com en les més extravagants d'Europa.

Home a l'època barroca.

Per descriure la moda que portava l'home barroc és més fàcil fer una comparació amb els Tres Mosqueters ja que, en efecte, durant el barroc la vestimenta era totalment aquesta. S'utilitzaven botes molt altes amb tacó, acompanyades d'un barret d'estil mosqueter i un bastó o espasa. S'abandona el "greguesc" amb bragueta, les capes voluminoses, les grogueres i les mitges. S'utilitza encara el gipó però adopta una forma diferent. Sembla més aviat una jaqueta. S'utilitzen pantalons que es posen per dins de la bota i guants llargs. El cabell és rissat i es porta el bigoti. Pot haver-hi també perruques. Tot plegat amb un coll llarg que cobreix les espatlles.

La dona a l'època barroca.

Durant el barroc l'avituallament de la dona és més suau que al Renaixement. La faldilla "guardainfant", per exemple, adopta una forma més rodona. Els cabells són rissats, les mànigues abonbades i al coll es porta un groguesc igual que en el cas dels homes. El tors segueix volent-se rígid però amb la mateixa forma arrodonida que al Renaixement. En general l'estil de la dona no varia molt, llevat d'una tendència general a formes més arrodonides. Pot notar-se, també, d'altra banda, la utilització de perles, colars en perla o d'arracades. Per primer cop, la part de dalt amb la de baix són independents les unes de les altres. És a dir, el tors és una peça a part que es col·loca per sobre de la faldilla que, contràriament al barroc, no deixa veure el calçat que no és precisament de tacó. Les plomes o guants bordats poden portar-se a la mà com a complement decoratiu.

EN EL CAS DE L'ESTIL ROCOCÓ NOMÉS PARLARÉ DE LA DONA JA QUE LA DE L'HOME ES MOLT SEMBLANT QUE A L'ÈPOCA BARROCA.

La dona a l'època del rococó.

Durant el Rococó el vestit és únicament d'una peça, però la faldilla pren molta extravagància. El tors és totalment rígid i pla per tal d'encabir-hi una faldilla amb més del triple de la cintura. Molt més que al Renaixement. Bastant més. És a dir, l'utilitza el tontillo molt voluminós que dóna la forma com d'una taula triangular que voreja la cintura. Les mànigues s'allarguen, no són abonbades, però finalitzen amb bordats. Tot el vestit està ornamentat amb clors, colors molt clars. D'altra banda, pot haver-hi tontillos més suaus, més arrodonits. En aquest cas no es tracta d'un conjunt, però més a aviat d'una faldilla que comença per un petillo acompanyat d'una jaqueta fina per sobre. L'esquena porta com una cua que comença des del coll i amb plecs.

GRÀCIES PER LLEGIR-HO I ENS VEIEM EN UN ALTRE BLOG.